Si us plau, parla'm en català.

En les darreres setmanes, des de Tribuna.cat s'han anat oferint una sèrie de postals que la Plataforma per la Llengua, amb la col·laboració del Consorci per la Normalització Lingüística i la Fundació Jaume Bofill han editat amb la voluntat d'aconseguir l'objectiu que el català sigui una llengua comuna i de cohesió social compartida per tots els ciutadans. Amb aquesta campanya, doncs, els impulsors volen procurar que l'ús social de la llengua catalana augmenti tan entre els nouvinguts com entre els que fa temps que resideixen a Catalunya però que en moltes ocasions eviten expressar-se en català.

Des de les entitats organitzadores es considera que una de les formes bàsiques per aconseguir que la campanya tingui sortida és que altres associacions i col·lectius hi col·laborin. És per això, que des dels impulsors s'han citat diferents fórmules a través de les quals es pot posar un gra de sorra. Així, trobam, per exemple, l'adhesió, l'enviament de les postals, posant un enllaç en els espais webs on sigui possible, col·locant bànners o fent una notícia sobre la campanya. Alguns mitjans digitals com Directe.cat o l'avui.cat també s'hi han referit.

Amb el lema "Si us plau, parla'm en català", la campanya es dirigeix bàsicament als catalanoparlants, i és protagonitzada per persones que han vingut a casa nostra procedents d'altres països del món, com Veneçuela, el Marroc, Ghana, la Xina, Castella o Alemanya. Aquestes persones ens demanen que els parlem en la llengua del país on han vingut a viure, el nostre, perquè tenim l'estrany costum de fer-ho en un idioma diferent. Encara no heu provat de parlar en català amb ells? Us ho agrairan.

La Fotografia Si u

En aquesta primera postal, podem veure fotografiades a la Keyla, la Leydis i la Derbi com demanen que els parlem en català. Aquestes tres al·lotes són germanes i nascudes a Veneçuela. Aquesta característica, però, no provoca que perdin la claredat de les seves idees. Així, la Leydis, la primera de les tres que va arribar a Catalunya, assegura que no s'ha penedit mai, més aviat al contrari, d'haver après català ja que li ha permès fer moltíssimes més coses en la seva nova vida al nostre país.

En aquesta postal, veim na Ouafae, qui ens reconeix que abans de venir aquí no sabia que s'hi parlava català, encara que ens pregunta si nosaltres sabíem que al Marroc, a més de l'àrab, s'hi parla amazic, "una cultura de gran riquesa". La Ouafae vol que els seus fills s'arrelin a Catalunya i sap que per això és imprescindible que parlin català, ja que a ella, aprendre'l l'ha ajudat a arrelar-se a Catalunya. També sap que t'estimes la teva llengua, però es pregunta "per què no ens la parles?

En aquesta postal, veim en Danjuma, kofi, Shadrak i Margaret, són ghanesos. Al seu país es parlen moltes llengües diferents: l'ewe, l'adangbe, l'àkan, el dagdandi, el mempruli... Varen marxar de Ghana perquè no hi tenien feina. Son conscients que causa un cert impacte que tantes persones d'arreu del món hàgin vingut a viure aquí. Però ells tenen ganes d'integrar-se, i parlar en català és una bona manera de fer-ho. És molt útil, però sobretot és important perquè ens ajuda a tenir feina i també serveix per trobar-ne una de millor.

En aquesta ocasió, la postal ens mostra l'Ayao, provinent del Togo. L'Ayao, que és cuiner, assegura que la seva cuina afrocatalana es basa en afegir ingredients d'arreu i que amb les llengües sempre ha volgut fer el mateix: ha volgut aprendre totes aquelles amb les quals ha conviscut. És per això que ara, després de conèixer l'amina, l'ewe, el francès, el castellà, l'anglès, i entendre el wòlof, el bàmbara i l'àrab, ha començat amb l'aprenentatge del català i ens demana que l'ajudem parlant-li en català. Per l'Ayao, la llengua "serveix per entendre la manera de viure, de pensar de les persones que la parlen, és la manera més senzilla i natural per integrar-se".

En aquesta postal la Parwinder, Sukhjinder i Panjeet ens expliquen que no han nascut aquí i que algunes tenen fills que van a l'escola. Estudien català per parlar amb els mestres, per anar al metge, per ells mateixes, diuen. Cadascuna té les seves raons. Però, segons elles, el motiu més important per aprendre català són els seus fills, perquè ells tenen tota una vida per davant i segur que això els ajudarà.

Aquest és la Tania. Ha nascut a Mèxic. Quan va arribar a Catalunya ja sabia que es parlava català, però tot i així, explica que va quedar captivada per la llengua i la cultura catalanes. A mèxic, a més de l'espanyol, també es parlen moltes altres llengües: maia, yaqui, nàhuatl... diu i conclou que, per a ella, la diversitat de llengües és una riquesa particular i universal, "Potser no hi has pensat mai, però si compartim la llengua tots hi guanyem".

En David és d'Extremadura, la seva dona és de Galícia i els seus dos fills són nascuts a Catalunya. Així en David parla en castellà amb els seus pares però amb tota normalitat i de forma espontània ha fet del català la seva llengua comuna tant a la feina com a casa. Si us plau parla-li en català.